|
ARRELS DIOCESANES
|
||
|
ARRELS EN L´APOSTOLAT LAICAL I EN L´ACCIÓ CATÒLICA
|
||
|
1. Sobre l'apostolat laïcal.
Per F. Gil
Em suggerixen unes línies sobre el tema en este número fonamentalment dedicat a l'Església diocesana. Prèviament he de dir que als meus setanta-sis anys el meu contacte amb l'apostolat seglar organitzat és només tangencial, no obstant això, durant el llarg període de la meua vida parroquial he viscut estretament unit a l'activitat evangelitzadora dels laics, amb passió, com tots els rectors. Ordenat en 1956, pot dir-se que la trajectòria de el meu camí ha gravitat entre estos pols: Parròquia, Acció Catòlica, i més tard el Vaticà II, rebut amb particular entusiasme. Abans d'entrar en el Seminari vaig participar en alguns cercles d'estudis de la JACE encara que sense aprofundir massa, d'altra banda creixia la meua admiració pels adults en vore com treballaven de valent en les activitats que llavors existien en les parròquies. Ja diaca, assistia amb un altre company Mario Viñuelas a una reunió setmanal en el consell diocesà dels jóvens presidida per monsenyor Unzalu. Allí vaig conéixer a Miguel Benet, a Paulino Puig, Miñana, Lluch Garín, i altres que recorde gratament. La meua primera parròquia Ayódar, tenia gent bona, que col·laboraven estretament, però sense cap organització especial. Va ser en Cortes d'Arenós on vaig trobar un grup d'Acció Catòlica compost per unes dones formades; obra del senyor Pascual Belda que va passar per allí feia alguns anys deixant empremta. Era de Bocairent i va morir d'arxiprest a Elx. A Higueruelas vaig trobar restes d'Acció Catòlica que no vaig saber revifar, encara que el descobriment dels cursets de cristiandat (hi vam enviar a prou hòmens) va suposar vida nova en la comunitat. Llavors vaig començar a formar amb els jóvens un equip de la JARC, moviment especialitzat Acció Catòlica Rural, que va fer que estos eixiren del poble a retirs i a assemblees relacionant-se amb militants d'altres llocs. També els va portar a presentar reivindicacions salarials davant d'algunes empreses.
|
||
|
En el Carmen de Xàtiva, parròquia acabada de fundar, iniciada pel senyor José Cerveró, calia comprar el solar i començar les obres. Va haver-hi una bona resposta per part d'un grup de laics que es van posar entorn del rector per a portar avant esta dificultosa empresa. Gent molt esforçada: com no recordar el senyor Salvador Herrero, Antonio Pérez Saludable, germà del periodista de Vida Nova, Rafael Pérez Contel, Vicente Vidal, Elia Borreda, Irene Tormo, i altres, ja tots en el cel. Els xiquets de l'Institut, instigats pel senyor José Guerri van cooperar en les campanyes del paper, la botella, i altres invents. A Vinalesa, on vaig estar veint-i-ún anys, vaig trobar un grup de dones d'Acció Catòlica molt vigorós, amb gran interés per formar-se: acudien a totes les activitats diocesanes, mostrant autèntic afany per estar al dia; pels signes dels temps. Vam treballar molt compenetrats. La branca dels hòmens, molt religiosos animaven l'Adoración Nocturna, però no la vaig poder mantindre. Hi havia un grup de cursetistes que col·laboraven en les activitats parroquials dins del seu propi estil. Ja en la Santíssima Cruz a València, en el meu volgut barri del Carme, no quedava Acció Catòlica, en un altre temps tan fort allí, sí alguns grups informals, integrats per persones de molta qualitat, i vida interior. El Senyor sempre em va fer vore clar a pesar de les meues fallades que els laics eren l'ànima de la parròquia i el rent dins de la massa, els que han d'ordenar els assumptes temporals segons el Regne, com tant ens ha mostrat el Vaticà II. Al que hem d'escoltar i deixar-los actuar. Ara en la tardor de la meua vida, vaig desgranant lentament el meu Magníficat en la catedral, participant en l'ofici coral, rodejat de bellesa. Confesse si puc, i estic allí per a parlar amb la gent: de la fe, del gòtic, o del barroc, que és el que més m'agrada.
Francisco Gil Gandia.
|
||