|
CRESOL 10 ANYS
|
||
|
CRÍTIQUES I OPOSICIONS
|
||
|
La línia de Cresol ha sigut qüestionada en distintes ocasions, no sols per anònims que no mereixen ser llegits ni comentats, sinó per persones reconegudes. Dos tipus de dubtes o acusacions: 1. Cresol està compost amb retalls diversos, i és més de reflexió que d'informació. 2. Cresol no és l'espiritualitat antiga de la Unió Apostòlica. Crítica o valoració? Després de 10 anys no convé insistir contrapuntant el que s'ha dit, i fent insistència amb el que pensem; en altres ocasions ho hem fet amb l'ajuda d'experts teòlegs, missioners i bisbes (cf. R. Arnau, A. Alapont, etc). En este número, només cap manifestar gratitud a l'esforç de tots els col·laboradors, i subscriptors. I a la bona disposició de tots els lectors.
Redacció
|
||
|
QUE BRILLE LA VOSTRA LLUM
|
||
|
La felicitat dels homens és la glòria de Déu i els homes son feliços quan veuen les bones obres d’altres homens i eleven la vista cap al cel i donen glòria a Déu, però no sols ho agraïxen perquè han segut beneficiaris de les nostres bones obres, sinò també perquè eixes actuacions i actituds els donen esperança, mantenen la il.lusió i apunten a la llum del nou dia. Això ens diu el Nostre Senyor en Mt. 5, 16. Pel contrari els homens maleïxen la vida i a Déu quan es veuen envoltats en corrupció, mentida i injusticia. Quan es veuen abocats a pensar que les coses no tenen solució i que el Mal se n’apodera de la terra. Cal recordar que Sant Mateu posa açò inmediatament darrere de les Benaurances i obrint el conjunt de consells que Jesús dona als deixebles. El contrari d’aquesta actitud de ser sal i llum és la dels destructors de la terra i així quan resonarà la sèptima trompeta els vint-i-quatre ancians adoraran Déu dient “Gràcies , Senyor, perqué ja has pres el teu poder i has instaurat el teu Regne, … ha arribat l’hora de ... recompensar el teus servents els profetes, el poble sant... l’hora de destruir el destructors de la terra. . Aleshores … va aparèixer l’arca de l’aliança de Déu, mentre esclataven llamps i tronades, la terra tremolava i queía una gran pedregada.” (Ap.11, 16-19) No ve mal recordar aquests versets quan la litúrgia cristiana anúncia el Juí Final. i la Consolació, i encara ve millor aquestos dies en que un grup de facinerosos han destrossat les esperances econòmiques i les il.lussions de tanta gent. La Llum és un “retornello” en el Nou Testament: la llum ve a la terra…, ens visitarà el sol que ve de dalt…, camineu com fills de la llum…, als que habitaven les tenebres una gran llum els brilla…, el llum del cos és l’ull…. Per això un capellà vell como jo es pregunta per qué tant li costa a l’estructura eclesiástica admitir la claritat, per qué sempre s’intenta tapar-ho tot, per qué les notícies sobre les barrabasades dels eclesiàtics (de vegades alts eclesiàstics) han de ser descobertes pels periodistes. A qué ve eixa por a aceptar els pecats, errors, debilitats i quimeres dels pastors i gestors de l’Esglèsia? Volem ser persones diferents? Creguem, si de cas, que la funció santifica i camvia a les persones? Per qué mirar cap altre costat quan les autoritats eclesiàstiques s’enteren que hi ha cap problema? “Guardeu-vos del rent dels fariseos que és la hipocresía. No hi ha res secret que no s’haja de revelar, ni res amagat que no s’haja de saber. Per això, tot el que heu dit en la fosca ho sentiràn a plena llum.” (Lc. 12, 2-3) Pareix que el Juí Final ara s’anticipa gràcies a la llibertat de premsa. És posible que aquest Juí comence per a cadascú amb la opinió de les gents honestes i justes del seu voltant; a lo manco començarà en la nostra vida la instrucció de la nostra causa per la consideració que els profetes, el poble sant i els menuts ens tenen. Ja em patit prou el verí produït pels escàndols que no estàn causats pels pecats i errors reals, sinò per la inoperància, la complicitat i la hipocresía dels que devien cercar la claritat més que ningú. No em negareu, amics lectors, que en açò l’actitud eclesiàstica deuría canviar i podem afirmar que gran part del descrèdit que pateix “l’esglèsia” es deu a eixe malhaurat estil d’actuació. Mossén Joan Almela i Hijalva.
|
||