Llibre

De la missa al tall            

La Universitat de València acaba de publicar un llibre que tracta de l’experiència dels capellans obrers al País Valencià. És una forma de conèixer totes les forces actives que col·laboraren durant el franquisme en la presa de consciència i en la necessitat del canvi polític. La transició política que féu possible el canvi de règim va tenir uns actors públics coneguts per tothom, però també hi hagué un clima que la propicià. Amb tot, molts factors hi confluïren en la preparació i en el trànsit subsegüent, des de moviments veïnals i populars protagonitzats per Associacions de Veïns i partits polítics, fins al moviment obrer estintolat pels sindicats emergents. Intel·lectuals, estudiants, obrers i ciutadans confluïren en demanda del canvi democràtic. I en aqueix conjunt de forces i formant-hi part del pluralisme opositor i conscienciador, hi apareixen els capellans obrers.

   Consegüentment els capellans obrers no són una planta isolada en un desert, sinó una flor més en un jardí frondós. El llibre De la misa al tajo està  prologat per Joan Sifre, sindicalista qualificat de Comissions Obreres. Conté, a més a més, una documentada introducció, feta per l’autor,  que emmarca històricament el significat de l’experiència obrera dels capellans.

   L’autor, Xavier Corrales, a través d’una sèrie de preguntes posa en relleu les motivacions, experiències i opinions dels disset entrevistats. Del total de capellans diocesans, religiosos i una religiosa, cal fer menció del grup dels jesuïtes que honoren la companyia, ubicant-se –com ho desitjava P. Arrupe- no sols a l’avantguarda eclesial sinó també a la del moviment emancipador i solidari amb els sectors oprimits. El relat que fa l’autor dels capellans obrers no abasta –i tampoc ho pretén- la totalitat dels clergues del País Valencià que en un moment determinat del seu ministeri optaren pel treball manual. Els qui apareixen són aquells que, a més de ser obrers, s’organitzaren per tal d’aprofundir en els reptes espirituals, eclesials i sociopolítics que se’n deriven. Per tot plegat s’establiren unes trobades, i encara hi perviuen, a nivell dels Països Catalans, estatal i europeu. El llibre també fa una semblança de tres companys que ja han traspassat: Jesús Ezcurra, Rafael Casanova i Enric Gil. La memòria de tots tres lluu com un estel transcendent.

   En contra del que es puga suposar, l’autor De la misa al tajo no és un membre qualificat de l’Església, ni un cristià que haja militat en la JOC o en l’HOAC. No és així; en matèria religiosa és un agnòstic. Un agnòstic, però, que observa atentament la realitat per conèixer-la i transformar-la, que s’implica personalment per tal que el pas i els signes dels temps –les conjuntures polítiques- humanitzen la història, la faça créixer en solidaritat i minven les injustícies estructurals que tenallen la vida dels pobles. No debades l’albada de la revolució sandinista engrescà les potencialitats utòpiques de Xavier i com un missioner laic va estar uns anys a Nicaragua tot i aportant el bo i millor d’ell mateix perquè fos possible el naixement d’una nova societat. Ara i sempre, tota guspira emancipadora ha excitat la seua atenció i passió.

   De l’experiència nicaragüenca va nàixer Nicaragua: un paseo entre volcanes, que narra en primera persona les fecunditats de l’esperança revolucionària, ara esllanguida. En De la misa al tajo relata les motivacions i opinions d’unes persones que en un moment determinat de la seua història decidiren que el millor que podien fer en la tasca ministerial que els ocupava, era abandonar les randes i brodats litúrgics i vestir la granota obrera.

   L’experiència obrera ens ha ensenyat –afirmen els capellans- que els camins que construeixen Regne són plurals, creatius i convergents amb ideologies i compromisos aliens a l’estructura eclesiàstica. Al capdavall són experiències que ens han fet més persones i més creients. En altres paraules: en la humanitat del món obrer se’ns ha revelat la divinitat de la proposta de Jesús de Natzaret.

   Per si de cas el declivi conservador de l’Església catòlica no troba aturador i el parèntesi dels capellans obrers es tanca definitivament, aquest llibre sempre serà un testimoniatge d’unes persones i d’unes opcions.

   Tot i així, l’Esperit sempre ens donarà saviesa per albirar i recrear nous camins   tornar al sumari