|
POESIA
|
||
|
El silenci pot estar fet de polsegoses capes de terra i oblit o pot ser un afuament de la consciència. Però només en aquest segon cas pot donar pas a una intuïció de Déu, com una resposta o sentit, encara que siga només com una presència, un acompanyament. Front al silenci tenim la tendència d’activar les alarmes, els sorolls, les músiques, les paraules, la xerrameca. Tenim por del silenci i sense ell no hi ha comprensió possible. Però què és el verdader silenci?
SILENCI y el poema es como una fiesta para los muertos donde el silencio habla Leopoldo M. Panero: Teoría del miedo
El silenci és aquí, esperant. I no és la mort. S'ajau rere els televisors i els receptors de radiofreqüència. No és allò que s'intueix darrere del temps. És aquí a la vora, en l'articulació del colze, en els èlitres dels coleòpters. Espera el moment oportú. No consisteix en la paràlisi de l'aire, l'extinció de l'acústica. És aquí mateix. A l'aguait. Sotjant. A punt per llançar-se sobre els nostres cors i menjar-se'ls. I no és la tenebra. És aquí, gronxant-se en la flama de la mineta, en els crits desesperats de l'insecte que s'abrasa en la cera calenta, en la flor de l'hibiscus que esgota el seu dia. Té la paciència de Déu. I no és l'hivern absolut. Ens vigila des de fa segles, es manté alerta en l'encriptació dels discos compactes. Se'ns llança al damunt un dia i comprenem les nostres misèries. El silenci és aquí, a la vora, esperant. I no és aquesta mort, o aquella, o l'altra. S'escolten aspersors llunyans en el compliment del deure. Pels rails del ferrocarril, llarguíssims, passen combois de mercaderies. El ventijol entre el fullam combat el timbre del telèfon.
El silenci interior permet escoltar els laments més profunds del ser humà, aquell dolor que naix al moll de l’os. I permet trobar allí mateix un amor que tot ho sana (no a la manera dels metges, és clar). Perquè Déu ens estima allà mateix on naix el mal i el dolor. O ens estima justament per això, pel nostre dolor. Tot i que davant de catàstrofes com la que estem recordant se’ns fa difícil percebre la presència de Déu i sorgeixen les preguntes radicals: on és Déu quan és humiliat, assassinat un innocent? Per què permet el mal? Actua d’alguna manera, a través d’algú? O calla absolutament?
Josep M. Balbastre
|
||