|
SOCIETAT
|
||
|
En esta secció dialoguem amb la societat. En esta ocasió “Veus creients dialoguen a la ciutat” de València. Presentem en primer lloc una crònica de les Jornades organitzades en el Ceim, i a continuació una entrevista realitzada a l´arquebisbe Henri Teissier pel nostre amic i col·laborador el P. Josep Buades
|
||
|
Veus creients
dialoguen
a la ciutat
|
||
|
Veus creients dialoguen a la ciutat: descriptiu i programàtic. Una mirada cap a defora: una Església católica minoritària, a un context social musulmà, i baix una legislació que limita la llibertat. L’arquebisbe d’Alger ha revelat una llei dialèctica: les majors amenaces per a la pervivència de l’Església esdevenen les oportunitats en les que floreix el seu testimoni evangèlic, en les que la societat rep la seva veu, en les que el “petit reste” deixa parlar al Senyor. El Director General per a les Relacions amb les Confessions ofereix una lliçó de Dret Constitucional impecable, invita als poders públics a desenvolupar polítiques de gestió de la diversitat religiosa, i invita a les entitats religioses a participar, també a la tasca legislativa. Les taules rodones miren les arrels de les confessions als barris i als projectes veïnals, a una cooperació on l’ajuda material no exclou la manifestació del propi impuls espiritual, miren els esforços per a gestionar la pluralitat cultural dins cada entitat religiosa, i l’aportació nova i fresca dels fòrums interreligiosos. Rebem el testimoni d’una regidora evangèlica, vocal del Consell Evangèlic: una fe cristiana que la mou a l’exercici polític i a una manera de situar-se a la política; un tracte amb les paraules, com a profesora, amb la Paraula, com a creient, que pren la paraula a la plaça pública, reconexient que prendre la paraula té prou significats. Molt present l’elaboració de paraula religiosa, de silenci i d’afecte des de les dones creients.No hi havia molta gent. No havia dualitat entre “ponents” i “públic”. La paraula circulava, amb qualitat i intensitat. Quedava manifesta una experiència ecumènica fluïda i rica en afecte entre amics: catòlics, bautistes, adventistes, metodistes, ortodoxes. Poques persones musulmanes, jueves, baha’í, però amb igual normalitat. I a la fi, entre associacions, entitats religioses i administracions, es destriaven enteniments, projectes. Queda un material escrit, idees i desafiaments per unes i altres.
|
||